Oficial des del 1933, formà part dels serveis d’intel·ligència franquistes durant la Guerra Civil Espanyola, i més tard figurà en l’alt estat major; arribà a tinent general el 1976. Vicepresident primer del govern per a afers de la defensa (1976-81), s’esforçà, des d’un tarannà liberal, per obtenir de l’exèrcit l’acceptació de la reforma política, la qual cosa l’enfrontà als sectors ultradretans de l’oficialitat. El Vint-i-tres de febrer del 1981, es destacà per la seva decidida actitud davant els insurrectes. Ja retirat, recollí els seus records en el llibre Un soldado de España (1983). Fou membre del Consell d’Estat (1984), rebé l’orde del Mèrit Constitucional (1992) i li fou atorgat el títol de marquès.