Vida i obra
Era jesuïta (1674). Després d’haver cursat humanitats clàssiques, ensenyà al col·legi imperial de Santa Maria i Sant Jaume de Cordelles, on ocupà una càtedra de filosofia. Posteriorment fou rector dels col·legis jesuïtes de Lleida i de la Seu d’Urgell. Germà seu fou Gerard Marcillo, professor de retòrica de la Universitat de Barcelona i traductor al català de les Institucions de gramàtica de Nebrija.
Per encàrrec dels consellers de Barcelona escriví Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras (1685), dedicada als consellers de Barcelona, que és una descripció geogràfica i un resum d’història de Catalunya, i una notícia dels seus sants i els ordes religiosos, així com de la llengua i les virtuts dels catalans, en defensa de la identitat del país després de la guerra dels Segadors i de la lleialtat tradicional a la monarquia.
El llibre es divideix en dues parts. En la primera es fa un elogi de Catalunya –«esmalte de la Corona de España»– recordant la fertilitat de les seves terres, descrivint les qualitats de Barcelona i d’altres ciutats del Principat, exalçant Montserrat i enumerant les seves “meravelles”, com la sal de Cardona o la munta-nya del Canigó. En la segona part, l’autor remarca el zel religiós dels catalans i repassa els ordes militars i religiosos instal·lats en les terres del Principat; rememora diversos episodis gloriosos de la història de Catalunya –sobretot de l’expansió medieval a la Mediterrània– i fa una nòmina dels seus destacats homes de lletres. Els capítols finals d’aquesta segona part inclouen el missatge polític més explícit, tot remarcant la fidelitat dels catalans envers els seus reis i destacant els nombrosos serveis i donatius que els han atorgat. Altrament, aquesta obra, en posar com a exemples d’aquesta lleialtat els dos setges que patí la ciutat de Perpinyà a mans dels francesos durant els regnats de Joan II i Felip IV, reivindica implícitament la perduda unitat del Principat i dels comtats de Rosselló i Cerdanya.
El capítol VII,“Letras”, conté un apartat sobre l’antiguitat de la literatura catalana, una descripció de les set universitats i un extens i documentat catàleg d’escriptors i escriptores del país, deutor de l’obra de N. Antonio. Se’n feu una traducció llatina i versions fragmentàries al francès i a l’italià.
Bibliografia
- Simon i Tarrés, A. (2003): Diccionari d’historiografia catalana. Barcelona, Enciclopèdia Catalana.