Fill tercer del doctor en dret Sebastià Antoni de Pascual i Inglada (1807 ? - Banheras de Luchon 1872). Es doctorà en dret civil i canònic (1869), i fou catedràtic de dret mercantil i polític comparats. Membre de diverses juntes d’actuació catòlica, fomentà obres religioses. Com a president de la junta d’obra de la parròquia de Betlem, de Barcelona, aconseguí d’impedir que l’església fos enderrocada (1873). El papa Pius X li concedí (1905) el marquesat de Pascual, fet extensiu a la seva filla Maria Soledat Pascual i de Llanza (morta a Barcelona el 1958), a la qual el papa Benet XV concedí (1917) el marquesat de Pascual-Bofill.