El 1676 professà a l’orde de la Mercè. Estudià a Alcalá, es doctorà en teologia a Barcelona. Fou tres vegades prior de l’orde a Barcelona, rector de la capella reial, elector i definidor general, consultor i secretari del vicari general seu vacant i provincial d’Aragó.
El 1706 fou nomenat especulador (diplomatarista) de l’arxiu reial, després anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó: catalogà els registres de la cancelleria i els pergamins, feu copiar els pergamins comtals fins a Ramon BerenguerI, ordenà cronològicament les butlles i ordenà alfabèticament els índexs de Josep Claris. En plena reorganització el sorprengué el setge de la ciutat per Felip V i fugí a Vic. De nou a Barcelona, caiguda la ciutat (1714), no fou renovat en el càrrec i es dedicà a la investigació.
El 1718 fou nomenat historiador general de l’orde; el 1729 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres. Representant de la renovació historiogràfica en el seu vessant arxivístic, redactà nombroses obres històriques —especialment sobre l’orde de la Mercè—, bona part de les quals foren impreses, i també opuscles devots, tot en castellà. Publicà una defensa dels drets reials, Real Capilla de Barcelona (1694), obres sobre l’orde de la Mercè (1725, 1726, 1736), una Genealogía de la familia de Cervellón (1733) i deixà inèdites diverses obres i la transcripció del cartulari anomenat de Caldes del segle XIV.
Bon coneixedor del català antic, en un dels tractats impresos sobre l’orde mercedari (1726) inclogué un glossari de mots «catalanes antiguos lemosinos» per facilitar la lectura dels documents aplegats a l’obra.