El 1907 ingressà per oposició al cos de telègrafs, i posteriorment estudià a Barcelona, on es llicencià en ciències. Fou cap de la secció tècnica de telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, i el principal col·laborador del director, Esteve Terradas i Illa. El 1923 dirigí la instal·lació, a Balaguer, de la primera central automàtica de telèfons dels Països Catalans, i el 1925 creà la primera escola tècnica de telefonia de l’Estat espanyol. Contractat pel monopoli Compañía Telefónica Nacional de España (que el 1925 absorbí els telèfons de la Mancomunitat), dirigí la implantació de la telefonia automàtica interurbana a les principals capitals de l’Estat, la instal·lació dels primers contestadors automàtics i del sistema d’informació automàtica de números canviats. Fou també enginyer en cap del servei de telecomunicacions de l’agència EFE, on creà la primera central de transmissions, que millorà la capacitat dels sistemes d’emissió d’informacions. Impulsà també el servei d’informació de cotitzacions bancàries i borsàries i la xarxa internacional de l’agència. Fou autor de llibres de text i manuals, alguns en català, entre els quals sobresurt La transmisión sin hilos y los radioconciertos al alcance de todas las inteligencias y de todas las fortunas (1923). El 1945 fou un dels fundadors de l’editorial tècnica Marcombo.