Professor de lleis a la Universitat de Barcelona, durant la guerra de Successió prengué partit per la causa austriacista. Conseller segon de la ciutat de Barcelona l’any 1711, formà part de la Junta del govern provisional català durant el setge de 1713-14. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
Home d’inquietuds humanístiques, publicà diverses poesies, en català i en castellà com Festives demostracions (1691), i participà en certàmens poètics i commemoracions diverses com en el certamen de sant Oleguer (1702), on guanyà el primer premi de composicions catalanes. A més, escriví un Diari sobre els fets històrics i les tensions polítiques a Barcelona des del 1700 fins al 1705. Dipositat a la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona (ms. 419), el Diari des del mes de novembre de l’any 1700 fins lo die 14 de octubre de l’any 1705 és una detallada i extensa crònica de 593 pàgines sobre la vida política de Barcelona i la monarquia espanyola des de la malaltia i mort de Carles II fins a l’entrada de les tropes aliades a la ciutat el 1705. Especialment interessant pels aspectes polítics (la visita a Barcelona de Felip IV i les Corts de 1701-02, els antecedents de la revolta del 1705, etc.), el diari conté nombrosos detalls de la vida quotidiana de la capital de Principat: processons, festes, torneigs, rogatives i episodis com les escopetades que al capdamunt de la Rambla, davant la universitat, hi hagué a l’octubre del 1701 entre llicenciats, per raó del «ballar i les pubilles», o «la mort desastrada de un loco» que es disparà dues pistoles a les orelles.
Amb el pseudònim Ermità de Sant Pau participà en el certamen de sant Oleguer (Barcelona 1702), on guanyà el primer premi de composicions catalanes. La seva producció es conserva en el manuscrit Desperdicios del Parnaso (ms. 1233 de la BC), amb una introducció en castellà, però amb una dotzena de composicions en català, que reflecteixen una diversitat de registres: n’hi ha de caràcter popular, i d’altres, en canvi, tenen ressonàncies calderonianes. També escriví un romanç català sobre sant Francesc de Paula (possiblement editat a Barcelona el 1739).
Traduí en dístics llatins i en versos castellans el Llibre de bons amonestaments d’Anselm Turmeda.