Fou membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, i director del Centre d’Estudis del Maestrat, arxiver i cronista de Vinaròs (Baix Maestrat), arxiver de l’Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu. Publicà diverses monografies i articles en periòdics i obres d’investigació històrica com ara El fondo “Instrumenta Miscellanea” del Archivo Vaticano. Documentos referentes a España (803-1782) (1969), Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón (1964), Nicolás Conill, un valenciano en la corte de tres Papas (1409-1439) (1970), Guigon Flandin, curial de Benedicto XIII (1976), etc. A la seva mort deixà quaranta-cinc treballs inèdits sobre història, arqueologia, art, etnografia i altres temes. Dirigí la revista Vallivana fins el 1986. Cal destacar la seva participació en la recuperació del patrimoni artístic de la diòcesi de Tortosa a partir del 1939 i el seu treball com a delegat del servei de defensa del patrimoni historicoartístic nacional a la província de Castelló entre el 1940 i el 1943.