Fundà a Sabadell un primer Centre Catalanista (1879), uns jocs florals i la Revista de Sabadell (1884), que dirigí. El 1882 en fou nomenat cronista de la ciutat i reorganitzà l’arxiu municipal. Col·laborà, entre altres publicacions, a Lo Catalanista, de Sabadell, i a La Llumenera de Nova York, La Il·lustració Catalana i L’Aureneta. Escriví monografies com Origen y progresos de Sabadell (1883) i Clavé i les societats euterpenses. Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat diverses vegades i dels quals fou mantenidor (1905, 1916), conreà la poesia lírica i especialment la de caràcter festiu. Feu popular el tema de La Puntaire. Publicà els volums Idil·lis i balades (1888) i Garbuix (1905, 1925) i un altre recull a Lectura Popular (1916). Estrenà i publicà també obres teatrals com Un beneit del cabàs (1880), La base quinta (1884), Lo vectigal de la carn (1888) i la sarsuela Assumptos municipals (1881), entre d’altres.