Manuel Rivas Barros

(la Corunya, 26 d’octubre de 1957)

Escriptor gallec.

Periodista, ha dut a terme una reflexió sobre la realitat del seu país, de la qual són una prolongació els assaigs Galicia bonsai atlántico (1989), No mellor pais do mundo (1991), Toxos e flores (1992), El periodismo es un cuento (1997), Galicia, Galicia (2001), Muller no baño (2003), Unha espía no reino de Galicia (2004), Os Grouchos (2008), A corpo aberto. Unha ollada "indie" do local universal (2008), Contra todo isto (2018) i Zona a defender. A esperanza indócil (2020), entre d’altres.

La seva narrativa retrata amb ironia una Galícia plena de tòpics en la qual són omnipresents una sèrie d’antagonismes (rural-urbà, tradició-modernitat, etc.). Cal esmentar les novel·les Un millón de vacas (1989, Premio de la Crítica), Os comedores de patacas (1991), En salvaxe compaña (1994, Premio da Crítica de Galicia), O lapis de carpinteiro (1998, Premio de la Crítica Española 1999), Todo é silencio (2010), As voces baixas (2012), O último día de Terranova (2015) i Tras do Ceo (2024), i les narracions Todo ben (1985), O último rei dos galegos (1990), ¿Que me queres amor? (1995, premis Torrente Ballester i Nacional de Narrativa 1996), Ela, maldita alma (1999), A Deusa Atlántica (1999), A man dos paíños (2000), As Chamadas perdidas (2002), Os libros arden mal (2006, Premio da Crítica de Galicia 2007 i Premio de la Crítica Española 2006), Contos de Nadal (2003), Cuentos de un invierno (2005), O máis estraño. Contos reunidos (2011), Vivir sen permiso e outras historias de Oeste (2018).

És autor també de diversos reculls poètics: Libro de Entroido (1980), Balada nas praias do Oeste (1985), Mohicania (1987), Ningún cisne (1989), Costa da morte blues (1995), O povo da noite (1996), Do descoñecido ao descoñecido. Obra poética (1980-2003) (2003), El pueblo de la noche y mohicania revisitada (2004), A desaparición da neve (en gallec, castellà, basc i català, 2009), A boca da terra (edició bilingüe en gallec i castellà, 2015) i O que fica fóra (2021). També és autor de l’obra teatral O heroe (2005, estrenada 2005).

La seva obra obra ha estat repetidament guardonada, i a nivell personal li ha estat atorgada la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts (2022) i el premi Nacional de les lletres espanyoles (2024).