Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892. Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l’Acadèmia d’Higiene de Barcelona. Fou col·laborador de La Renaixença i d’un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación (1894, tesi doctoral), Notes sobre l’anestèsia (1898), Lactancia mercenaria en Barcelona (1898), Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet (1901), etc. Era germà de Lluís Segalà i Estalella.