Ordenat el 1932, fou successivament vicari de Perafita i Sau (1933), Tona (1936), de la Pietat de Vic (1943), ciutat de la qual fou beneficiat de la catedral , director del Casal Diocesà d’Acció Catòlica, delegat diocesà de Migracions i oficial de Secretaria del Bisbat (1951), capellà del Monestir de Carmelites de l’Antiga (1955) i canonge honorari de la catedral (1996). Interessat de molt jove per l’astronomia, fou deixeble de Josep Pratdesaba mentre seguia la formació eclesiàstica al Seminari Tridentí de Vic. L’any 1925 ingressà a la Sociedad Astronómica de España y América i el 1929 a la Société Astronomique de France, de la qual rebé l’any 1989 la medalla ‘Camille Flamarion’. Des del 1954 i durant molt de temps dugué a terme l’observació sistemàtica de les taques solars. El 1959 fou nomenat vocal de la Comisión Nacional de Astronomía del CSIC en representació dels astrònoms aficionats. Fou també membre de la International Lunar Astronomical Society fundada per Hugh Percy Wilkins i Antoni Paluzie des de l’inici fins a la dissolució de l’entitat (1956-64). L’any 1986, arran del pas del cometa de Halley i de la publicació d’una sèrie d’articles sobre astronomia al setmanari Ausona, fundà l’Agrupació Astronòmica d’Osona el 1987, a la qual llegà els seus llibres i aparells astronòmics, entre els quals un telescopi catadiòptric adquirit el 1985. A la dècada dels anys setanta s’inicià en la meteorologia, i el 1976 es feu càrrec de l’estació meteorològica de Vic de l’Instituto Nacional de Meteorología. El 1993 el Centre Meteorològic Territorial de Catalunya li concedí un diploma en reconeixement de la seva aportació. Publicà nombrosos articles i els llibres divulgatius Pinzellades sobre la història i orígens de l’astronomia fins al nostre mil·lenari (1989) i L’observatori Pratdesaba de Vic (1992). Fou popularment conegut per “Mossèn passi-ho bé”.