Estudià a Sigüenza i a Madrid. Es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres. El 1889 entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris i treballà a la Biblioteca Nacional i als arxius d’Indias i de Simancas. El 1905 guanyà per oposició la càtedra d’història antiga i medieval de la Universitat de Saragossa i morí quan preparava el discurs d’entrada a l’Acadèmia de la Història. És autor de molts treballs sobre història d’Amèrica, cosa que li féu guanyar fama d’americanista en tota l’Amèrica Llatina, i també féu molts estudis sobre personatges i temes de la història de la literatura hispànica, de la inquisició, de personatges polítics i religiosos, etc. Pel seu interès pels Països Catalans es destaquen Noticias y documentos históricos del condado de Ribagorza, hasta la muerte de Sancho Garcés, año 1035 (1912), obra reeditada el 1952 i el 1968, Documentos relativos a la pintura en Aragón durante los siglos XIV y XV (1915-17) i La imprenta de Zaragoza es la más antigua de España. Prueba documental (1915).