Afiliat a les joventuts comunistes (1932), n'esdevingué membre del buró polític. Acabada la guerra civil del 1936-39 fou internat en un camp de concentració. El 1946 s’exilià a París, on conegué Pierre Vilar, i esdevingué catedràtic a la Universitat de Pau (Gascunya) fins a la jubilació, el 1982; hi promogué, des del 1970, els Col·loquis del Centre de Recherches Hispaniques. En la seva producció hi ha monografies i obres de síntesi destinades a un públic ampli: La España del siglo XIX (1961), Introducción a la historia del movimiento obrero (1965, versió catalana 1966), La España del siglo XX (1966), Medio siglo de cultura española (1885-1936) (1971), Antonio Machado, poeta del pueblo (1975), La Segunda República (1976), Estudios de historia contemporánea (1977 i 1986), Luchas obreras y campesinas en la Andalucía del siglo XX (1978), De la Restauración al desastre colonial (1981), Claves de la historia social (1985), España, la quiebra de 1898: Costa y Unamuno en la crisis de fin de siglo (1986) i La batalla de Teruel (1987). També dirigí diverses obres col·lectives, entre les quals destaca una història d’Espanya en 10 volums.