Començà estudis a Còrdova i els acabà a Madrid, on fou deixeble de F. Pradilla. Anà pensionat a Roma (1892), on pintà obres poètiques o anecdòtiques, com La guerra (segona medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1892). Posteriorment se centrà en figures femenines (Florista sevillana, exposat a Buenos Aires el 1900) i temes folklòrics (Dones de la vall d’Ansó) dins l’academicisme típic de la pintura castellana del seu temps, en la qual s’integrà totalment. Fou professor de l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid.