Fill de balaguerí i saragossana, residí de nen a Lleida, on precoçment, el 1933, cofundà —amb Crous i Vidal, Cristòfol, Garcia Lamolla i altres— la revista avantguardista Art. Estudiant de lletres a Barcelona (1934) es relacionà amb el grup ADLAN i prologà —amb M.A.Cassanyes— l’Exposició Logicofobista de les Galeries Catalònia (1936). Militant del BOC i després del POUM, intervingué en accions bèl·liques a Mallorca, Aragó i l’Ebre. Exiliat, feu costat com a legionari a les forces militars franceses en lluita contra Hitler (1940), i tractà a París els surrealistes, i col·laborà amb poemes en la revista La Main à Plume. Membre de la Resistència francesa, emprà per primer cop el pseudònim de Manuel i començà a pintar (1941). El 1945 ja exposà al Salon des Surindépendants de París, ciutat en la qual es consagrà en exposar individualment a la Galerie Claude Bernard (1957). Instal·lat a Madrid, fou cofundador del grup avantguardista El Paso (1957). La seva obra, expressionista abstracta, és una visió personal de l’action-painting, d’un lirisme violent i apassionat. Exposà individualment també a la Biennal de Venècia (1964), Bilbao, Santiago de Xile, Buenos Aires, el 1972 a València i Barcelona, etc, i participà en nombroses exposicions col·lectives d’avantguarda a Europa i Amèrica. Il·lustrà llibres de García Lorca (1970) i Vicente Aleixandre (1972).