És un estil bàsicament ornamental que aporta poques novetats estructurals. L’esquema general és el següent: sobre una base goticoflamígera, addició d’elements renaixentistes i d’influència oriental, tot això presidit per un gust per l’ornamentació densa que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nàutic i heràldic. Cal citar com a monuments més representatius el monestir de Batalha, obra de Mateo Fernandes, el francès Boytac i João de Castilho, en el qual es destaquen les capelhas imperfeitas i el claustre; el monestir dels jerònims de Belém, obra també de Boytac i João de Castilho; l’església del monestir de Tomar de Diego de Arruda i la Torre de Belém de Francisco de Arruda.
adj
Art
El monestir dels jerònims de Belém, mostra representativa de l’estil manuelí
© Fototeca.cat
Dit de l’estil arquitectònic desenvolupat a Portugal entre la fi del s XV i el començament del XVI, que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal.