La tendència actual és de fer la manutenció mitjançant màquines (manutenció mecànica), per tal de reduir l’esforç humà i obtenir un major rendiment. La manutenció comprèn des de l’arribada dels materials necessaris en el procés productiu fins a llur sortida del magatzem d’expedició. La manutenció és necessària per a dur a terme la fabricació d’un producte; cal tenir en compte, però, que les operacions de manutenció no el fan augmentar de valor ni li proporcionen més qualitat, sinó que només l’encareixen. Això fa que els problemes de circulació del material tinguin actualment una consideració molt important al costat dels factors de producció clàssics: mà d’obra, material i màquines.
En la manutenció cal diferenciar entre la manipulació i el transport intern. La manipulació pot ésser efectuada dins la zona que és possible d’abastar sense moure’s de lloc. El transport intern té una dimensió fora de la zona d’abast i suposa una locomoció. Qualsevol moviment de materials pot ésser fet d’una manera manual, mecànica o mixta. El moviment manual és fet per l’home sense l’ajut de cap màquina. El moviment mecànic és fet per la màquina sense la intervenció de l’home, o sia, per automatització. El moviment mixt de material és efectuat per màquines ajudades o comandades per l’home.
La mecanització de les operacions de moviment de material té els avantatges següents: redueix el cost del transport interior, augmenta la capacitat productiva de l’home i de les màquines, augmenta la capacitat productiva per metre quadrat de superfície de fàbrica, estalvia el temps d’emmagatzematge i de tramesa de productes, redueix els estocs de material (primeres matèries, productes intermedis i acabats), puix que la manutenció fa com de magatzem regulador, disminueix el risc de deterioració i, finalment, disminueix el d’accidents, per tal com evita els desplaçaments de personal. El grau de mecanització de la manutenció és, en darrer terme, un problema econòmic, i cal considerar, per a cada procés productiu i per a unes previsions de producció determinades, quin és el grau de mecanització més adequat. Hom estableix uns índexs que permeten de valorar el grau d’eficiència de la manutenció en una indústria determinada i que serveixen alhora per a establir comparacions dins la mateixa indústria i introduir les millores que calguin. Aquests índexs són: Imt = Pm/Pp (Imt essent l’índex de manutenció total en una indústria, Pm el pes total de material manipulat a la indústria, i Pp el pes total de producte acabat), Ipt = Hh/Pp (Ipt essent l’índex de productivitat del transport intern, Hh els homes-hora emprats en manutenció, i Pp el pes total de producte acabat) i Ic = C/Pp (Ic essent l’índex de cost de la manutenció, C el cost total de la manutenció, i Pp el pes total del producte acabat).
Per a establir un programa de manutenció en una indústria de nova planta, o per a millorar la manutenció en una indústria existent, cal considerar un conjunt de problemes condicionats pel local on és la indústria, pels circuits actuals de transport, per la distribució de la maquinària, pels materials que cal transportar (volum, fragilitat, toxicitat, etc.), pel procés de fabricació, per l’emmagatzematge, pels mitjans existents de manutenció (persones i màquines), etc. Els diagrames de procés de materials, amb les indicacions de cada operació i els temps necessaris per a fer-les, constitueixen la base d’estudi per a qualsevol programa concret de manutenció. En un procés de fabricació cal considerar, en primer lloc, si la distribució de maquinària té per finalitat d’establir línies de fabricació contínues o bé agrupar les màquines segons les operacions que fan. En tots dos casos, la millor distribució, des del punt de vista de la manutenció, és aquella que dona un valor mínim al producte quantitat × distància. La unitat de quantitat pot ésser expressada en pes, en volum, en capacitat d’un vehicle o una plataforma, etc.
L’emmagatzematge de productes constitueix un punt important de la manutenció. Comprèn el magatzem de recepció dels productes que formen part del procés productiu, el magatzem d’expedició de productes acabats i els magatzems intermedis. En qualsevol emmagatzematge cal considerar el lloc on resten els productes (prestatgeries, paletes, sitges, etc.), com també les operacions de càrrega i de descàrrega, i la informatització i automatització —parcial o total— de tot el procés. L’emmagatzematge ha de permetre una màxima utilització de l’espai disponible, una ordenació adequada dels productes, un bon accés al producte desitjat, una bona conservació de la mercaderia i un cost mínim de la mà d’obra.
Un nou concepte molt relacionat amb la manutenció és la logística industrial, que eixampla, de fet, el camp de la manutenció, en aplicar-la als processos productius.