manutenència

f

Història del dret català

Als segles XV-XVI, provisió executòria de l’audiència reial donant la possessió de benifets eclesiàstics, en forma definitiva i prenent per base lletres apostòliques, decrets dels ordinaris i altres títols canònics, o a proposta del qui tenia el dret del patronat, com també en forma provisòria a les resultes d’una resolució canònica.

Una constitució de les corts de Montsó del 1553 donà preferència a les presentacions fetes pels qui tinguessin dret de patronat (tant si era un laic com un eclesiàstic), per damunt de les provisions fetes pels ordinaris.