La màquina d’estampar de cilindres és constituïda per un gran tambor giratori al voltant del qual passa una gruixuda tela contínua, que fa de coixí, i una tela acompanyadora de cotó, anomenada empesa o bruts d’estampació; damunt de tot, adaptant-se al tambor, passa el teixit que hom vol estampar. Al voltant del tambor hi ha disposats els cilindres gravats, que exerceixen una pressió contra el tambor i, per tant, contra el teixit que hom estampa. Cada cilindre estampa un color diferent, i llur nombre rarament passa de 12. Els cilindres gravats són formats per un gruixut embolcall cilíndric de coure, dins el qual hom introdueix a pressió un mandrí cònic d’acer, a l’extrem del qual hi ha el pinyó d’impulsió amb el mecanisme per a fer coincidir els diferents colors d’un mateix dibuix. Tots els pinyons són impulsats sincrònicament per una única roda dentada de gran diàmetre. Cada cilindre gravat té la seva pròpia pastera per a la pasta d’estampació, amb un cilindre que unta de pasta el cilindre gravat, i amb una rasqueta que n'eixuga la superfície i deixa únicament el color dins les incisions, fent-ne caure l’excés a la pastera. La pressió del cilindre contra el teixit transfereix el color a aquest últim. Per a estampar a la lionesa hi ha molts tipus de màquines, des d’un simple carret portamotlles que es va traslladant a mà al llarg de la taula —on hi ha fixat el teixit que s’estampa, de raport en raport, fent passar la rasqueta també a mà—, fins a carros automàtics que fan la mateixa feina automàticament, veritables màquines de gran producció. Aquestes comporten una taula amb una banda transportadora sense fi, on s’adhereix el teixit, la qual va avançant intermitentment amb una longitud igual al raport. Sobre aquesta banda hi ha uns mecanismes amb un motlle cadascun; quan s’atura la banda, aquests mecanismes fan baixar el motlle, passen una vegada o més d’una la rasqueta i el tornen a aixecar. Hom estampa tots els colors simultàniament. Actualment hi ha màquines d’estampació a la lionesa de motlles cilíndrics amb la rasqueta interior; això fa que el moviment de la banda sigui continu i que, per tant, en resulti una producció molt més gran. A continuació de totes les màquines d’estampar hi ha acoblat un assecador especial amb els cilindres de guia disposats en espiral perquè el teixit descansi solament per la cara no estampada, fins que ja és ben seca l’estampació. El teixit pot sortir seguint una espiral inversa intercalada dins la primera o bé lateralment.
f
Indústria tèxtil
Parts d’una màquina d’estampar de corrons
© Fototeca.cat