màquina electroestàtica

f
Electrònica i informàtica
Tecnologia

Màquina elèctrica que funciona amb electricitat estàtica, basada en els principis de l’electroestàtica i destinada generalment a treballar com a generador electroestàtic d’alta tensió.

Foren les primeres màquines elèctriques desenvolupades, però actualment no tenen gairebé cap interès pràctic. Poden ésser de fregament i d’inducció. Les de fregament, que són les més antigues (daten del segle XVI), produeixen electricitat per fregament (electroestàtica); el 1662 aparegué la d’Otto von Guericke, i el 1770, la de J. Ramsden, una de les més conegudes. Les d'inducció o influència, més recents, es basen en aquest fenomen; la més simple és l'electròfor, ideat per A. Volta el 1775. Posteriorment foren creades les màquines de W. Holtz (1865), de Kelvin (1867), de tipus hidroelèctric, i especialment la de J. Wimshurst (1882). El 1929 fou desenvolupat el generador de Van de Graaf, que és emprat especialment com a accelerador de partícules.