Segons llur principi operatiu, hom les classifica en trituradores de mandíbules, giratòries, rotatòries, de martells i de rodets. La trituradora de mandíbules actua pel copejament d’una mandíbula articulada sobre una de fixa, i el seu funcionament és el mateix que el de la matxucadora de mandíbules. En la trituradora giratòria el trencament del material és produït per l’acció d’un òrgan troncocònic en girar sobre ell mateix i desplaçar-se excèntricament, pel moviment de balanceig del seu eix, dins una carcassa en forma de tronc de con invertit, idèntica a la de la matxucadora giratòria. La trituradora rotatòria es diferencia de l’anterior en el fet que l’òrgan central és dotat només del moviment de rotació, amb una velocitat compresa entre les 250 i les 300 rpm, i és regulable en altura, de manera que modifica el grau de trituració, que va de 0,1 a 2 cm. El seu ús, molt variat, va des de substàncies abrasives fins al cafè. En la trituradora de martells, dins la carcassa giren una sèrie de creueres que porten articulades unes peces, semblants a martells, d’acer dur i molt pesants, i per la part inferior hi ha un embarrat per on surt el material ja romput. Aquesta trituradora presenta l’avantatge de permetre una gran relació de trituració, de manera que pot rompre, per exemple, blocs de calcària d’un metre cúbic en fragments de 3 o 4 cm de diàmetre. Les trituradores de rodets poden ésser d’un o de dos rodets. Les d’un rodet trituren el material fent-lo passar entre un rodet dentat i una placa fixa, canviable, d’acer dur, i les de dos rodets el rompen fent-lo passar entre dos rodets iguals i paral·lels que giren l’un vers l’altre, un dels quals és fix i l’altre mantingut en posició amb ressorts, i així permeten el pas de trossos grossos o de matèries excessivament dures sense deformar-se.
f
Tecnologia