El terme inclou màquines virtuals que no tenen cap equivalència directa amb el maquinari real utilitzat. Una característica essencial de les màquines virtuals és que els processos que s’executen estan limitats pels recursos i les abstraccions que proporcionen. Les màquines virtuals es poden classificar en dues categories. La primera, que comprèn les anomenades màquines virtuals de sistema o de maquinari, permet a la màquina física subjacent multiplexar entre diverses màquines virtuals, cadascuna executant el seu propi sistema operatiu. Aquesta opció permet, per exemple, la virtualització de diferents sistemes operatius corrent sobre un mateix ordinador emprant diferents recursos de maquinari. La segona, que compren les anomenades màquines virtuals de procés o aplicació, permet la seva execució com un procés dins d’un sistema operatiu i suporta un sol procés. La màquina s’inicia automàticament quan es llança el procés que es vol executar i s’atura quan aquest finalitza. El seu objectiu és el de proporcionar un entorn d’execució independent de la plataforma de maquinari i del sistema operatiu, que oculti els detalls de la plataforma subjacent i permeti que un programa s’executi sempre de la mateixa manera sobre qualsevol plataforma. N’és exemple la màquina virtual de Java.
f
Electrònica i informàtica