marabú

Leptoptilus sp (nc.), marabú (es), marabout (en)

m
Ornitologia

Marabús africans

© Fototeca.cat-Corel

Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes , de la família dels cicònids, que atenyen 120 cm d’alçada i més de 250 cm d’envergadura.

Tenen el bec cònic, amb la base tan grossa com el cap, una papada flàccida, que és una característica sexual secundària, i també té relació amb la funció respiratòria, i el cap i el coll nus amb la pell rosada. Són gregaris i bàsicament necròfags. El marabú africà ( L.crumeniferus

Detall d’un marabú africà

© Xevi Varela

) té les parts superiors negres i la base del coll i les parts inferiors blanques; habita des del Sudan i Etiòpia fins a Zàmbia. El marabú indi ( L.dubius ) o argala té les parts superiors d’un color verd metàl·lic, i el marabú javanès ( L.javanicus ) o argala menor té una làmina còrnia al cap i plomes com cerres a l’àrea occipital; ambdós habiten des de l’Índia central fins a Borneo.