maratha

f
m
Història

Individu d’un poble, de parla marathi, que habita a Bombai i a les províncies centrals de l’Índia.

Els marathes constituïren l’estat més poderós del país al s XVIII: s’havien independitzat el 1644, en rebel·lar-se Sīvaji Bhonsle contra l’emperador mogol Aurangzeb; des del 1713 foren governats per primers ministres, o peśvā, els quals crearen la lliga maratha (Baroda, Gwālior, Indore i Nagpur). La derrota maratha davant els afgans a Pānipāt (1761) afavorí els britànics, que, després de tres guerres, annexaren (1818) el territori dels peśvā a la presidència de Bombai.