El seu pes real (com passava amb el de la lliura) era diferent segons els llocs (era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g). El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida (hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera). Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc. Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans; i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans. Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI. Per la importància d’algunes fires, els marcs locals arribaren a imposar-se en d’altres localitats, com passà amb els de Colònia i amb els de Troies (a la Xampanya), dels quals deriven la majoria dels utilitzats a la península Ibèrica. Als Països Catalans s’usà el marc de Montpeller, de 239 g, el marc de Perpinyà, de 237,5 g, que era el marc de l’or, comú a tota la corona catalanoaragonesa, el marc d’argent de València, de 237,49 g, i el marc d’argent de Barcelona, de 268,35 g, dels argenters, mentre que per a la moneda hom utilitzava el comú de Perpinyà i València, de 237 g.
m
Física
Numismàtica i sigil·lografia