Fill de Pau Vila i Dinarès. Advocat per la Universitat de Barcelona (1934) i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat (1936). Treballà al Consell de Cultura, fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors i el 1938 fou auditor de guerra als fronts d’Aragó i de l’Ebre. Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya (1931) i soci fundador de la Societat Catalana de Geografia (1935). El 1939 s’escapà del camp de concentració de Sant Cebrià (Rosselló) i, exiliat primer a Colòmbia, s’establí a Veneçuela, on en 1944-70 fou catedràtic de geografia de la Universitat Central i de la Universitat Catòlica Andrés Bello. En tornar a Catalunya, continuà publicant sobre temes geohistòrics i fou diputat per ERC al parlament català en 1984-88.
Entre les seves obres de tema americà destaquen Geografía de Venezuela, obra descriptiva dels estats d’aquest país en vint-i-quatre volums (1953-67), Zonificación económica de Venezuela (1968), Els caputxins catalans a Veneçuela (1969) i Geoeconomía de Venezuela (1970-77), en tres volums. De tema català són nombrosos opuscles, estudis i llibres, com ara La vida i l’economia de Catalunya (1983), Els municipis de Catalunya (1983), Les comarques de Catalunya (1983), La comarca de l’Alta Ribagorça (1990) i Aportació a la terminologia geogràfica catalana (1998), a més de les memòries Temps viscut (1908-1978) (1989). El 2000 fou guardonat amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic.