Marc Granell i Rodríguez

(València, 19 d’abril de 1953)

Marc Granell i Rodríguez

© Escriptors.cat

Poeta.

Vida i obra

Cursà estudis de filosofia i de filologia a la Universitat de València, que no acabà, i treballa com a professor de català i traductor, activitat a la qual es dedica professionalment. Amb altres escriptors de la seva generació, com ara Josep Piera, Josep Lluís Seguí, Eduard J. Verger i Josep Lluís Bonet fundà Cairell (1978-81), revista que, juntament amb l’antologia Carn fresca (1974), assenyalà la irrupció de joves escriptors que renovaren el panorama literari valencià.

Amb el seu primer recull Llarg camí llarg (1977), premi Vicent Andrés i Estellés, inicia una reflexió gairebé metafísica que evoluciona vers el record i la fragilitat de l’instant feliç. Seguiren Notícia de la tribu (1978) i Refugi absent (1979), en què expressa el seu rebuig de la societat actual i esdevé més concís i narratiu. És autor també de Materials per a una mort meditada (1980), Exercici per a una sola veu (1983), l’antologia Tria personal. 1976-1989 (1990, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia 1991), Fira desolada (1991, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia 1992), Versos per a Anna (1999), Corrent de fons (1999) i Matèria d’ombra (1999). Després d’aplegar la seva obra a Poesia reunida. 1976-1999 (2000), publicà els reculls Poemes del caminant (2001), L’Horta nostra (2002) i Cel de fang (2020). Del 2015 són les antologies Marc Granell recitable i Notícia de la tribu i el 2017 aparegué el volum Poesia completa. 1976-2016.

És també destacable el seu vessant com a autor de poesia per al públic infantil i juvenil: L’illa amb llunes (1993), La lluna que riu i altres poemes (1999), El ball de la lluna (2003), El planeta que era blau/El planeta que era azul (2004), Oda als peus i altres poemes (2008), La dansa dels versos (2011, premi Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians 2010) i La vida que creix (2015, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de literatura infantil 2016).

Curador d’algunes antologies que donen compte de les darreres tendències de la lírica valenciana: Brossa nova. Poetes valencians dels 80 (1981), Envit, antologia de nous escriptors valencians (1991) i Dotze poetes joves valencians (2000). Ha estat director de la col·lecció del Consorci d’Editors Valencians “Gregal Poesia” (1986-89), i de les col·leccions “Poesia”, de l’IVEI (Institut Valencià d’Estudis i Investigació), “Poesia” i “Enquadres”, de l’editorial Germania, i “Poesia Tàndem”, amb Francesc Calafat.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb els premis Plaça del Llibre (2017), Joan Roís de Corella de Gandia (2017), de les Lletres de la Generalitat Valenciana (2020) i Jaume Fuster de l‘Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2021).

Bibliografia

  • Ballester, Josep (1986): “L’obra poètica de Marc Granell”, dins Estudis de Literatura Catalana en honor de Josep Romeu i Figueras. Barcelona, PAM vol. I, p. 81-100.
  • Ballester, Josep (1991): “La mirada reflexiva i desolada o la poesia de Marc Granell”. Revista de Catalunya, 58, p. 136-139.
  • Cabanilles, Antònia (ed.) (1985): La vella pell de l’alba. València, Eliseu Climent, p. 13-39.
  • Gómez, Antoni (1993): “La tragedia de l’ésser (una aproximació a l’obra poètica de Marc Granell)”. Reduccions, 57, p. 45-56.
  • Mas i Vives, Joan (1982): Reflexions sobre poesia catalana. Palma, Ajuntament de Manacor, Foment de Cultura.
  • Simbor, Vicent i Carbó, Ferran (1993): Literatura actual al País Valencià (1973-1992). València / Barcelona, IIFV / PAM p. 60-63.