Fill d’Eduard Bertan i Rubio, metge. Col·laborà a La Vanguardia i El Día Gráfico, entre d’altres. Impulsà la creació a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador.
Bona part de la seva obra està relacionada amb els estudis sobre espectacles musicals, amb llibres com Los maestros cantores de Nuremberg (1905), La dansa en el teatre (1908), Entre el telar y el foso (1910), La tonadilla y la danza (1915) i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1837-1930 (1931).
Com a dramaturg va escriure diverses novel·les i peces teatrals en castellà, com ara El rey (1903). També publicà, en català, la novel·la Una vida (1931). A més, traduí algunes obres teatrals de Hauptmann.
Bibliografia
- Bertran, Marc Jesús (1905): Los maestros cantores de Nürenberg. Barcelona.
- Bertran, Marc Jesús (1931): El Gran Teatre del Liceu de Barcelona: 1837-1930. Barcelona, Institut Gràfic Oliva de Vilanova.
- Bertran, Marc Jesús (1915): La tonadilla y la danza. Barcelona, Oliva de Vilanova.