Apassionat per la fotografia i el jazz, es formà al laboratori dels fotògrafs Pierre i Jacques Oxenaar, i inicià la seva trajectòria de fotògraf a les acaballes de la Segona Guerra Mundial i durant els primers anys de postguerra. Retratà París, mostrant un interès especial pels elements arquitectònics emblemàtics de la ciutat, per l’ambient de pobresa propi del final dels anys quaranta i per la vida intel·lectual i bohèmia de les caves de jazz, els bars i les jam-sessions. El 1947 anà al Marroc a fer el servei militar, on creà el seu primer laboratori de fotografia militar i durant 15 anys visqué a Casablanca, subministrant imatges a revistes internacionals d’art, arquitectura i decoració, com “Architectural Digest”, “Vogue”, “Domus”o “Architecture d’Aujourd’hui”, entre d’altres. El 1970 conegué Salvador Dalí, amb qui establí una bona amistat i amb qui col·laborà durant 10 anys. Dugueren a terme experiments artístics amb visions estereoscòpiques i jocs de miralls, i féu una sèrie de retrats de Dalí i Gala; entre els quals destaquen, Dalí à la couronne d’araignée, Dalí à l’oreille fleurie o Dalí en extase au-dessus d’un nid d’oursins dans la piscine phallique. Exposà els treballs fotogràfics a Figueres (1984) amb motiu de la inauguració del Museu Dalí, i també els presentà a Barcelona i a París. Deixà de treballar cap als anys vuitanta.