Exercí d’advocat a Roma i escriví l'Octavius, un diàleg, d’entonació i d’estil ciceronià, en el qual és defensat el cristianisme contra les acusacions paganes formulades per Cecili, el seu interlocutor, que acaba convertint-se. Per mitjà de testimonis i d’aspiracions expressades pels autors pagans i sense fer esment de la Bíblia ni d’altres fonts cristianes, Octavi mostra la racionalitat de la nova fe i els bons costums dels cristians i fa una apologia de l’existència d’un sol déu.
Presenta moltes semblances amb l'Apologeticum de Tertul·lià, bé que no posseeix la volada ni la força d’aquest. Amb tot, Minuci Fèlix reflecteix un temperament clàssic reposat que no és propi de la seva època, en la qual el refinament d’estil ja començava a esvair-se.