Cursà estudis al seminari de la seu d’Urgell i als jesuïtes de Sarrià (Barcelona). Es llicencià en dret i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto i amplià estudis a l’Institut d’Estudis Polítics de Tolosa de Llenguadoc. Del 1959 al 1970 fou secretari general del Consell General, que en l’ordenament polític andorrà anterior al 1993 feia una funció anàloga a la del Parlament, i del 1973 al 1976 fou subsíndic d’aquesta cambra presidida per Julià Reig. Des d’aquests càrrecs impulsà la transformació de les institucions andorranes per a la refundació del país com a estat de dret modern que tingué lloc el 1993. Del 1976 al 1999 fou notari episcopal sota Joan Martí i Alanis, i posteriorment president del Consell Superior de la Justícia (1999-2005). Fou també molt actiu en la modernització de la cultura i la comunicació d’Andorra, amb una contribució decisiva a la fundació del Diari d’Andorra (1991), on col·laborà amb alguns articles, i promogué també la introducció de la informàtica al Principat. Promogué també l’Escola Nostra Senyora de Meritxell, en l’àmbit sanitari. Impulsà l’edició (1982) i prologà el Politar andorrà, una compilació de costums de les valls d’Andorra.