Les marques s’acostumen a definir simplement apuntant l’adreça que s’ha d’enregistrar, per això se sol parlar de posar una marca. Per a posar una marca no cal conèixer l’adreça exacta a enregistrar; n'hi ha prou d’accedir-hi per a poder-la apuntar. Aquesta abstracció de les adreces reals és el que dóna la potència a les marques, i el que les converteix en un mètode molt usat per a indicar l’adreça de destinació dels hipervincles (per exemple, en tutorials, sistemes d’ajut, o documents amb índexs per hipervincle). Les marques, però, prenen tota la seva rellevància en la World Wide Web, en permetre a l’usuari oblidar-se totalment de les URL: n'hi ha prou que posi marques per a poder accedir amb facilitat, tantes vegades com vulgui, a les planes que desitgi. Els navegadors acostumen a disposar d’un sistema gestor de marques, que rep diferents noms en funció del navegador: preferits, punts, adreces d’interès, etc.
f
Electrònica i informàtica