marca

f

Lingüística i sociolingüística

En fonologia, particularitat fònica, l’existència o la no-existència de la qual en una unitat donada l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua.

En català, per exemple, el fonema /b/ (sonor) és marcat, i s’oposa al correlatiu /p/ (sord), no marcat, per la presència en la seva articulació de la vibració de les cordes vocals. La noció de marca en fonologia s’ha estès també a la morfologia, a la sintaxi i a la lexicologia.