marca zero

f

Lingüística i sociolingüística

Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.

Aquesta absència constitueix un tret distintiu o pertinent, i és tan significativa com la seva mateixa presència. Per exemple, en l’oposició de gènere entre masculí i femení, en català, en els mots que presenten una terminació pròpia per al femení (blanca), el masculí (blanc) té la marca zero en la terminació. Semblantment, dorm, surt, presenten marca zero en la desinència verbal; els fonemes sords p, t, k, tenen la marca zero de qualitat, per l’absència de sonoritat, que tenen els fonemes sonors correlatius b, d, g. El símbol de la marca zero és Ø.