Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres (1926) i en dret (1928). Dedicat a la docència, el 1931 ensenyà a l’Institut Escola, i també fou professor a l’institut de segon ensenyament de Maó. Incorporat a l’administració pública, en 1937-38 treballà a la Generalitat de Catalunya. Exiliat el 1939 a Veneçuela, hi reprengué la tasca docent als liceus de Caracas Fermín Toro i Andrés Bello i a l’institut pedagògic nacional, on ensenyà literatura moderna comparada i sociologia. En 1946-66 fou cap de l’oficina general d’afers gremials de la Compañía Argentina de Electricidad (CADE). Publicà els estudis Los convenios de la organización nacional del trabajo (1946); La Carta Internacional Americana de Garantías Sociales (1950); Política de salarios (1957); Participación de los trabajadores en la economía de las empresas (1964); La huelga. El hecho y el derecho (1965) i Índice sistemàtico de política social (1971). Publicà també Nociones de historia del arte (1943). Col·laborà en les revistes publicades a Buenos Aires Catalunya i Ressorgiment, en la qual aparegué la sèrie d’assaigs “Com som els catalans” (1945-46), i també en la Revista de Menorca. Hom li publicà la correspondència amb Miquel Carreras i Costajussà.