marcatge

m
Biologia
Química

Procediment mitjançant el qual hom substitueix en una molècula un àtom o uns quants per un indicador isotòpic radioactiu.

La radioactivitat d’aquestes molècules permet de seguir-ne el rastre i les reaccions químiques mitjançant comptadors de Geiger-Müller. Per a les aplicacions a la química, a la biologia i a la medicina, hom prepara un gran nombre de molècules marcades; així, hi ha més de dues-centes molècules orgàniques marcades amb 1 4 6C i una vintena de marcades amb 3 5 1 6S. En biologia i en medicina les molècules marcades permeten d’estudiar quantitativament el metabolisme, mal conegut fins ara, de tot un seguit d’elements. Així, el marcatge de l’aigua amb triti 3 1H ha permès de demostrar que l’aigua del cos humà és renovada totalment al cap d’un temps comprès entre 9 i 14 dies. Hom ha pogut estudiar també la circulació i el repartiment d’elements coneguts (com Na, K, Ca, P, Fe, Cu, etc), com també de productes farmacèutics, entre els diferents òrgans. L’isòtop radioactiu 1 3 1 5 3I permet de fixar un mapa del repartiment del iode a la tiroide. Seguint l’absorció del 1 3 1 5 3I i després els llocs de la seva concentració i de la seva eliminació, hom pot arribar a emetre una diagnosi precisa sobre el funcionament d’aquesta glàndula.