A divuit anys abandonà l’Escola de Belles Arts de Viena i anà a estudiar al Bauhaus de Weimar, on fou nomenat professor. La seva contribució al renovament del disseny del moble fou decisiva. El 1925 inventà el moble de tub metàl·lic adaptat a la gran sèrie industrial (cadira Wassily ). De totes les seves creacions, la més audaç i la més original és la cadira cantilever (1928), en forma de S, reconeguda avui com la cadira comercial més utilitzada del món i síntesi del disseny del Bauhaus de Weimar. Apassionat per l’arquitectura, deixà el Bauhaus el 1928 i es traslladà a Berlín, a estudiar-hi arquitectura i urbanisme, i hi fundà un estudi d’interiorisme inscrit als principis racionalistes de la nova arquitectura. Amb el nazisme emigrà a Londres, i hi inicià els seus edificis recolzats en una Y de ciment armat, i als EUA, on, invitat per Gropius, professà a Harvard i exercí una gran influència en l’arquitectura americana. Instal·lat a Nova York el 1946, bastí diversos xalets d’un refinament exemplar. La seva obra més famosa, el palau de la UNESCO a París (1953-58), fou realitzada amb Pier Luigi Nervi i Bernard Zehrfuss. Les seves construccions més conegudes són l’església de Saint John's Abbey (Collegsville, Minnesota, 1953-61), l’amfiteatre de la Universitat Bronx de Nova York (1957-61), els magatzems Bijenkorf de Rotterdam (1957) i el centre de recerca de la IBM, prop de Niça (1960-62). En les obres —el Civic Center of the Future i el Whitney Museum de Nova York— demostrà que el seu “racionalisme”, sempre preocupat per la funcionalitat, dóna pas de nou a l’art i a la imaginació, accentuant els components racionalistes fins a una dinàmica expressiva, àdhuc brutal, molt pròpia d’ell.
Marcel Breuer Cadira Wassily (1925)
© Fototeca.cat
Arquitecte, decorador i moblista hongarès.