El 1926 dirigí el film humorístic i d’avantguarda Nogent, Eldorado du dimanche. Adscrit al “realisme poètic”, és autor d’obres definitives dins aquesta tendència: Drôle de Drame (1937), Quai des Brumes, Hôtel du Nord (1938) i Le jour se lève (1939). A Les visiteurs du soir (1942-43) i a Les enfants du Paradis (1943-45) establí, en clau, una voluntat de definició estètica prevertiana. Entre les seves obres posteriors es destaquen Les portes de la nuit (1946), Juliette et la clef des songes (1951), Thérèse Raquin (1953), Les Tricheurs (1958), Trois chambres à Manhattan (1965), Les jeunes loups (1967), La merveilleuse visite (1974) i La Bible (1976).