Debutà amb novel·les melodramàtiques i pintoresques de tendència social. Amb De ruitentikker (“El picotejador de vidres”, 1933-37) s’acosta a l’estil de la “nova objectivitat”. Publicà De doodslag (“Delicte de sang”, 1926), Herfst (“Tardor”, 1933), Schaduw over Brugge (“Ombra sobre Bruges”, 1940), Mensen in de strijd (“Gent al combat”, 1943) i Hellegat (“Caverna de l’infern”, 1949).