Era germà dels també caputxins Marc de Castellví, Marcel·lià de Vilafranca i Marçal de Castellví, i de Manuel Canyes, advocat assessor de l’Organització dels Estats Americans (OEA). Ingressà a l'orde l'any 1924 i cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Gregoriana de Roma (1928-30). Malalt de tuberculosi, el destinaren a les missions caputxines de Colòmbia, on, el 1931 s'incorporà al Vicariat Apostòlic del Caquetà. El 1932 fou ordenat de sacerdot a Sibundoy, on el 1933 fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana (CILEAC), que comprenia una bilioteca especialitzada en diverses ciències sobre aquesta zona, especialment en el camp lingüístic), i un remarcable museu arxiu. Estudià molts dialectes indígenes i proposà una pertinent classificació.
Escriví Manual de investigaciones etnográficas para uso de los misioneros capuchinos del Vicariato Apostólico del Caquetá, Putumayo y Amazonas (1934). Fou el promotor de la revista Amazonia Colombiana Americanista (1940). Intel·lectual ben actiu, participà en nombrosos congressos, on proposà el seu mètode de recerca anomenat “panantropològic” i “panètico-antropològic”.
En el camp pastoral, fou capdavanter d’una predicació missionera i formació religiosa obertes, molt abans de les orientacions emanades en aquest sentit del Concili II del Vaticà. Després de la seva mort, El CILEAC fou traslladat a Bogotà; era aleshores, i ho és encara, un dels centres americanistes més importants de Colòmbia.