Col·laborador d'A. de Oliveira Salazar des del 1929 i tingut per ideòleg de l’Estado Novo, fou ministre de colònies (1944-47) i de la presidència (1955-58). El 1968 succeí Salazar i intentà una liberalització moderada del règim, però tornà als mètodes dictatorials. Pres el poder pels militars (1974), fou deposat i s’exilià al Brasil, on fou cap de l’institut de llei comparada de Rio de Janeiro. Publicà diverses obres de dret administratiu.