marcomà
| marcomana

f
m
Història

Individu d’un poble germànic que habità els territoris situats entre els rius Elba i Oder.

Els marcomans combateren els exèrcits de Roma, i després de les victòries de Drus (9-8 aC) emigraren a Bohèmia, on aconseguiren l’apogeu de llur poder i estengueren llur domini sobre molts pobles veïns. Combatuts enèrgicament per Marc Aureli a les planures del Danubi, hagueren de signar la pau amb l’emperador Còmode. A partir del s III decaigué la seva importància, i, més tard del s VI, es refugiaren a Baviera.