Com a poeta coincideix amb la generació dels anomenats “novísimos” per Josep Maria Castellet, sobretot per la preeminència del llenguatge i un cert to hermètic en els conceptes. De la seva producció poètica destaquen els cinc llibres aplegats a El Oráculo invocado. Poesía 1965-1983 (1984), i que continuà en dos poemaris posteriors: El techo del templo (1999) i Consulado general (2000). Com a narrador és autor de la trilogia El nudo gordiano, formada per El laberinto de Sión (1971), Gor (1973) i Diano (1983), i de la novel·la Con la frente marchita (1990). Publicà una biografia de Borges (Borges, biografía total, 1996), i aplegà el conjunt de les seves narracions a La República de Mónaco (2000).