Marcus Vinícius Melo de Moraes

Vinicius de Moraes, 
(Rio de Janeiro, 19 d’octubre de 1913 — Rio de Janeiro, 9 de juliol de 1980)

Poeta, dramaturg i músic brasiler, pioner de la bossa nova.

Format en dret a Rio de Janeiro i en literatura anglesa a Oxford, Vinicius de Moraes es dedicà a fer de periodista, crític de cinema i diplomàtic. Però, sobretot, destacà com a poeta, dramaturg, intèrpret i compositor de bossa nova. S’inicià en la poesia amb textos molt místics, però a partir de Cinco Elegías (1938) el seu lirisme esdevingué sensual, i amb Poemas, Sonetos e Elegías (1948) hi afegí la temàtica social. Altres obres poètiques notables són Forma e exegese (1935), Livro de sonetos (1957) i Para viver um grande amor (1962). El 1949 publicà a Barcelona el llibre Pátria minha.

El 1954 escriví l’obra de teatre Orfeu da Conceição, que s'estrenà el 1956 al Teatre Municipal de Rio de Janeiro i que fou la base del film Orfeu negre (M. Camus 1959), que guanyà la Palma d’Or al Festival de Cinema de Canes i l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.

Com a músic fou el pioner de la bossa nova juntament amb Antonio Carlos Jobim. Amb la col·laboració de Jobim i altres músics  compongué dos clàssics d’aquest estil: Chega da Saudade i Garota da Ipanema. També treballà amb músics brasilers, com João Gilberto, Baden Powell, Chico Buarque de Hollanda i, sobretot, Toquinho.