La primera capella dedicada a la Mare de Déu de Bellulla és documentada el 1279 i té origen en la invenció de la imatge de santa Maria, localitzada -segons la tradició- per una pastora del poble de Canovelles en l’inici del segle XIII. La talla gòtica de la Mare de Déu, avui desapareguda, era coneguda com la perla del Vallès.El nom Bellulla podria fer referència a una marededeu advocada de la vista (el mot és una construcció derivada de bell ull o bell ullada). El santuari assolí la seva plenitud en època moderna quan, el 1611, els dominics del convent de Santa Caterina de Barcelona s’establiren a Canovelles fent-se càrrec del santuari a través d’una butlla del papa Pau V (1607). L’any 1835 els béns foren desamortitzats a causa de les mesures del Govern liberal de Mendizábal. La parròquia de Sant Feliu de Canovelles recuperà la imatge de la Mare de Déu de Bellulla el 1872, però aquesta es perdé durant la Guerra Civil Espanyola. El santuari destacà artísticament al llarg dels més de cinc segles que romangué obert. Hi consta documentada la intervenció dels germans Vergós amb una taula gòtica que representava la Crucifixió i dues taules més de santa Llúcia i santa Àgata, aquestes darreres avui dia conservades a l’Art Institute de Chicago (EUA).