Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar. Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquil·les. En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície (meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres). Gradualment, però, els sediments es consoliden —fase més avançada— i són fixats per un mantell de plantes halòfiles i helofítiques (salobrars, canyissars, etc). La bonificació de les maresmes (dessalatge, dessecació, etc) ha permès de guanyar molts sòls per a l’agricultura; la seva relativa o gran escassetat actual, unida a llur enorme riquesa faunística (ocells, sobretot), fan que hom tendeixi modernament, però, a conservar les encara existents.
f
Geomorfologia
Hidrografia