Margarida I de Dinamarca

(Söborg, Seeland, 1353 — Flensburg, 28 d’octubre de 1412)

Reina de Dinamarca i Noruega (1387-96) i de Suècia (1389-96).

Filla de Valdemar IV de Dinamarca, es casà (1363) amb Haakon VI de Noruega. Durant la minoritat del seu fill Olav, Margarida, com a regent, derrotà Albert I de Suècia, d’on es féu proclamar reina. Mort el seu fill (1387), Margarida féu proclamar rei dels tres països el seu nebot Eric de Pomerània (Enric VII de Dinamarca). Dona d’un gran talent polític i d’una gran energia, imposà (1397) la Unió de Kalmar a tots tres regnes.