Afiliat al partit liberal, el 1823 emigrà a la Gran Bretanya; es doctorà en medicina a Edimburg (1827) i fou metge intern de l’hospital de Westminster, a Londres. Tornà a Barcelona i es llicencià en medicina (1833). Establert a València, el 1837 hi esdevingué catedràtic de medicina; fou dues vegades rector de la universitat (1840, 1854), i fundà el jardí botànic. Amic del general Espartero, fou diputat provincial i diputat per València a les corts constituents del Bienni Progressista (1854-56). És autor de Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens (1827), de La instrucción pública es el medio más seguro... de la prosperidad de las naciones, discurs d’obertura del curs acadèmic (1840) de la Universitat de València, i de tractats mèdics inèdits.