Marià Callís i Collell

(Vic, Osona, 1855 — Vic, Osona, 1911)

Mestre d’obres i escriptor teatral.

Treballà a Osona, sobretot a Manlleu i a Torelló. D’estil eclèctic però influït pel Modernisme i el Noucentisme, a Manlleu destaquen la construcció de can Roqué (1894), la façana del Teatre Centre de Manlleu, l’antiga seu de la Caixa d’Estalvis de Manlleu (1908) i la casa Almeda. A Torelló, és autor d’una dotzena de cases benestants: Fonda Bosch (1891), Casa de Fortià Pous (1898), edifici de “la Caixa” (1898), Casa Benito (1908), Can Vinyeta (1908), Casa Tornamira (1909), Casa Massó, Torre de Jaume Pujol Portell, etc.

Com a dramaturg és autor de la comèdia en un acte i en vers Got per copa (1895) i de Pobre benet!: monòlech en vers (1886), Per telèfono (1899, inèdit), De mala lluna: pessa en un acte y ab vers (1903), De dotze a una: comèdia en un acte y en vers (1905), Carta d’avís: friolera en un acte (1910) i Esplays (1912).