Maria Campillo i Guajardo

(Alhama de Aragón, Saragossa, 9 d’abril de 1953)

Historiadora de la literatura.

Professora de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. És una de les principals responsables del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID), vinculat a la mateixa universitat. Els seus camps de treball se centren en la literatura durant la guerra civil de 1936-39, l’exili i l’obra de Mercè Rodoreda.

Els que ha dedicat a la guerra han esdevingut referents imprescindibles, especialment el llibre Escriptors catalans i compromís antifeixista (1936-1939) (1994). Dels treballs sobre l’exili són especialment rellevants el volum La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics (2000), preparat juntament amb Francesc Vilanova, Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939 (2010), Francesc Trabal, Els contracops de l’enyorança. Escrits d’exili (2011) i La Brigada del Vidre. Cròniques del front (1936-1939) (2017).

Pel que fa a Mercè Rodoreda, sobresurten el llibre "Mirall trencat" de Mercè Rodoreda (1985), escrit amb Marina Gustà, i els diversos articles sobre La plaça del diamant. També ha publicat el llibre Memòria literària i ficció de l’univers concentracionari (2006) i els estudis sobre C.A. Jordana o Pere Calders, entre d’altres. En un altre àmbit, s’ha preocupat també de reflexionar sobre formes i mètodes per a l’ensenyament de la literatura.